Cercada pel grinyolar de les campanes
on hores lúcides en són agonia
de fressa estrident que em desgavella el dia
tallant-me les il·lusions i les mil ganes.
Espiral inesgotable de mancances
supèrflues junt amb desfici de constants neguits
afloren des de la matinada fins a frec de nit
omplin de música pèrfida l’estança.
No dormo, no menjo, no visc cap avenci
dins aquestes quatre parets de color
estàtic amb cruel i rigorós silenci.
No penso, no somio, res no sento.
L’essència se m’escola dels dits i em minva
la sang de l’esperit. Com viure sense vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada