sempre em
pregunto; Quin d’ells?
El blau del
cel muda segons sigui el matí,
el migdia, a
la tarda o el capvespre.
També varia
i força si mirem el cel
en línia
vertical o bé cap a l’horitzó.
Les
tonalitats de blau cel són un ventall.
Hi ha
definicions que no les he arribat
a comprendre
gaire bé mai, i aquesta és
una d’elles.
Però per a no remenar
l’estereotip
establert, em dic a mi mateixa:
Aquest blau cel és d’estiu a les quatre de la tarda,
aquest altre
és blau cel de les deu del mati de tardor,
aquest
d’aquí és blau cel de les dotze del migdia en
ple hivern.
Aquest blau cel és de les set de la tarda
de finals de
primavera. Tot plegat és una gamma
infinitament
acolorida de blaus del cel, però
els humans
som tan creatius i tan bons que
ho hem
resumit en un de sol; blau-cel, i punt.
2 comentaris:
Tens tota la raò com defineixes "el blau cel".Enacara que jo afagiria tres variants, a mès del temps,el lloc, soletat i companyía (ja que al menys per mi depent molt de cada persona emocionalment). Encara que pensin que es blau cel i punt.
Una abraçada
Certament Miquel, certament! El lloc t'incita a mirar el cel, la soletat et priva de definir el color i la companyia...la companyia ja és el color en sí, encara que sigui blau cel i punt!!!
Publica un comentari a l'entrada