PANTEIX

Jeien cada tarda sota el gran desmai

que hi havia en el petit pati florit.

I de sota l’ull d’un vell rossinyol,

en va néixer la llegenda d’un amor

espiat des del cim d’una llarga branca

del ploraner. Diuen que va ser una explosió

de flaire cítric  i que va inundar tot

l’entorn. El petit rossinyol va estar

sempre perseguit per aquella fragància

dels enamorats, que un dia van

desaparèixer pel camí sorrer que

s’endinsava  al bosc dels bedolls i mai

més se’n va saber res d’ells. Però sempre

que plou, aquell bosc desprèn una aroma

fragant, aromàtic, i el vell rossinyol
plora, envaït pels records perfumats.