En sóc morada de mariners.
Sóc magnífic amfitrió de gent valenta.
En presumeixo radiant quan
salpo,
i em mostro orgullós quan amarro.
Descanso amb el va i ve de les ones
tranquil·les, i em querello quan braves
clamen incontrolades el seu espai.
Treno la blavor immensa del mar
amb empenta segura. Confien
en la fortalesa que desprenc .
En el profund fons sé que m’estima.
En el fons de mi sé que l’estimo.
En el fons dels cors sé que m’estimen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada