Sense donar cap toc
la cancel·la se t’obre
i en coneixes el joc,
fins i tot del més pobre.
Ets selecte senyora
amb subtil elegància,
transitant a tothora
deixant mala fragància.
T’endinses amb confiança,
no deixant de somriure
degut a la mancança
del poder de reviure.
Marques la condició,
ignores, no en comprens
que amb la teva addicció
molt de dolor desprens.
I amb orgull de triomf
marxes acompanyada.
6 comentaris:
realment, molt bo!
Ella és així...
Me vas sorprenent cada día. Molt be.
Això m'agrada...així no t'avorriràs de llegir-me Miquel!!!
Si hom vol, tot rercomença, fins hi tot la mort de l'Amor
Quan els estralls són fondos no Josep!
Publica un comentari a l'entrada