Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

divendres, 18 de maig de 2012

EL JARDÍ DE L'ÀNGEL.... Temps de flors a Girona

Ell, el  que guaita, el que esta pendent,  el daurat àngel que escampa la seva llum per tot l’entorn. Ell, el que custodia des de l’estrep enlairat, el que albira per entre mig de les fulles i els arbres. Ell, el fanàtic seguidor de cada moviment emprés per les dones del ganxet. Elles, les que omplen l’indret amb  llanes acolorides, amb dits inquiets, amb fulls de revista, amb canterelles suaus d’inesgotables veus tranquil·les i rialleres. Elles, les que son unes estranyes en el pati del Jardí de l’Àngel.  Ell, el que està acostumat a romandre sol.  Les flors, les altives flors de tota mena que empolainen el lloc, les que enamoren amb sedosa delicadesa i varietat de colors. Ell, el que no percep la fragància i s’adona que la olor no pot embriagar  a ningú. Ell, el que es conforma amb la vistositat que el Grup de la llana de Girona ha fet amb l’espai. Ell, el sagaç que no vol perdre cap mot, cap puntada, cap mirada, cap entrada verificada dins l’atri. Ell, el que llueix satisfet  per  la companyia atorgada en els dies que perdura l’exposició de flors a la seva estimada Girona.

3 comentaris:

Josep ha dit...

Sincerament genial Mònica. i d'una dscripció com poques.

Mònica HUIX-MAS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mònica HUIX-MAS ha dit...

És merit d'elles i d'ell ;-)