Un pensament groc
discuteix efusivament amb
un pensament verd.
Un pensament gris
els observa en la llunyania.
Un pensament blau
s’hi apropa amb intrepidesa.
Un pensament roig
està endormiscat en un banc on
un pensament blanc
hi ha pintat en color negre:
“Que jo sigui blanc no vol dir que sigui pur”.
Un pensament cian
resta estirat sota un desmai.
I un petit pensament taronja
pinta tota l’escena amb llapis carbó.
2 comentaris:
Nena, quants de colors però al final el quadre és pintat negre.
Et desitjo un molt bon dia cunyada,
Ma Rosa
Sí, és el problema de les mirades, que a vegades hi ha tan de color que no sabem apreciar-ho i ho continuem veient tot negre.
Moltes gràcies Ma Rosa!!!
Publica un comentari a l'entrada