divendres, 16 de març del 2012

SÉ! SAPS!


Sé de tu, saps de mi,
però el que ningú sap
és el que vam sentir.
Va passar, va acabar.
Érem adults buscant el nord.
Records ingrats, també grats
voleien amb desacord
pel nostre temps passat .
Ens clamen una mica d’esment
encara que només en sigui
una breu il·lusió per  la ment,
i que inciti a que el cor bategui
de nou amb esperança ferma
de poder tot reviure.
Sense perdre mai  l’esma
i el desig de reescriure
aquesta breu història.