divendres, 23 de març del 2012

LA VISIÓ DE LA VEÏNA


Jo tinc un veïna, una veïna molt llesta,
que pel matí m’explica boniques històries,
i arribant al capvespre la més dura realitat.
Em relata amb enuig, però amb dolça veu
que el nostre petit món, és plagi d’una entitat:
“El cos humà”.
I segueix la veïna relatant-me que;
El cervell del món està format per cèl·lules
que irradien el seu mal fer, confonent
el poder de manar amb el poder de deposar.
El braç dret és farcit de cèl·lules privilegiades,
teòrics recomanats i antics pensadors.
Mentre que el braç esquerra és ple de peons,
alfils  i intel·lectuals no reconeguts.
El tronc és la distància marcada
entre els dos braços, ja que el centre
no existeix, tot i que les cèl·lules dolentes
intenten infiltrar-lo. El melic és petit, perquè
hi van a parar les grans idees dels bons homes.
El baix ventre esta ocupat íntegrament
per l’abús de poder, per la manca de pensament
i pels projectes en benefici propi. És la part més
moguda d’aquest món cel·lular. I sense
oblidar les cames, en diré que elles,
són el cubell dels residus pesants
que el bon funcionament del cos no pot engolir.
I segueix la Veïna dient-me que tal vegada demà
em parlarà dels dits, el cor i el recte final.
Jo tinc una veïna, una veïna molt sàvia.