dimecres, 14 de març del 2012

GRAVETAT


Sota els llençols somnio
que avanço cap un nou lloc.
Agafo el vol mirant enrere,
i reconec la terra pesant
que em reté encadenada
com si en fos presonera
perpètua. Tan sols surto               
quan me’n vaig s dormir.
Ella no pot arrastrar-me
quan no tinc gravetat.
Em mira consternada!
L’observo amb tendresa!
Sabem que tornaré,
però només quan matini.