Cloc-cloc!
La música dels talons de les botes
a les fustes
del passeig a prop de mar la tenien
catatònica.
Els breus pensaments no avançaven
endavant ,
però tampoc cap enrere.
Cloc-cloc! L’aire
fred del mes de març es filtrava
pels petits espais
buits del jersei llarg
de llana d’un
color blanc i gris. La vida
seguia exempta
d’ aturador, sense fre.
Cloc-cloc! El
sol l’albirava mentre l’escalfava
amb els
raigs calents de mitja tarda.
Cada quatre
passes les onades
la saludaven
amb el rebot a la terra.
Cloc-cloc! La
solitud buscada i trobada
era bon
fàrmac per la seva ànima ferida.
Tornaria a
casa amb sensació lleugera
d’haver
deixat alguna tristesa
a la platja
que la féu feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada