dissabte, 18 de febrer del 2012

Pepa i Trini PARLAR PER PARLAR


—Trini, vols dir-me alguna cosa?
—Jo? No!
—Segur Trini?
—Que et fa pensar que tinc alguna cosa per dir-te Pepa?
—El teu silenci.
—Ai mare! Doncs precisament el silenci és el contrari de voler dir alguna cosa Pepa!
—Alguns silencis potser sí, però el teu no Trini.
—I quina diferència hi ha entre el meu i els altres?
—El teu crida Trini! El teu silenci crida!
—Pepa, que estàs dient!
—El que m’has preguntat Trini!
—Mira Pepa, estic en silenci perquè no tinc res a parlar, res més.
—No et crec Trini!
—Doncs ho hauràs de fer Pepa, perquè no tinc res a dir.
—Ni una paraula Trini!
—Ni una Pepa!
—Estàs segura Trini?
—Ja n’hi ha prou Pepa! On vols arribar amb aquesta conversa tan absurda?
—Doncs a parlar.
—Parlar de què Pepa?
—Això ho sabràs tu Trini, jo no tinc res a dir!