dimarts, 14 de febrer del 2012

LA PERDONO...de totes maneres.


És ben cert el que li diré i sap per què?
Perquè li ho dic a vos, 
a vos que mai em vàreu escoltar. 
Un engany forjat que ja no
em desgavella ni m’oprimeix.
Ara que he aprés a viure, li vull dir
que tan em fa si m’escolta, de fet
inclús li parlo fluix. Sí, sí, li ho dic a vos,
la que em va  menysprear quan n’era
nena d’il·lusions.  Ingratament
us  trobeu  amb el que em
vau donar, la humiliació per decret.
Professores com vos han fet malbé
petits infants que són els adults d’avui.
Enhorabona! Va fer una feina impressionant, 
em va marca de per vida...però m’he curat 
i el seu nefast fer m’ha fet veure 
que és el que no s’ha de
fer mai amb una persona....per això la perdono. Gràcies!