diumenge, 26 de febrer del 2012

IAIA LOLA


La teva mà agafa la meva
però cap d’elles es pot parlar,
tan sols les profundes mirades
tu des de la teva butaca,
jo des de la meva cadira.
Amb els nostres ulls ens busquem
I amb els nostres llavis riguem
però les nostres ments van i venen
sense cap fita ni cap fi.