Quan els records són en blanc i negre
les carícies com espines
i els petons de color blau,
un regne s’ha fracturat,
les il·lusions s’han perdut,
el contacte és la porta a la mort,
i l’afecte s’ha lacrat.
Aquests estigmes
latents
del pèrfid mudable,
deixen
un innombrable desert
de clams ofegats i ocults.
Preciosa dama, encara
et queda la fortalesa
que guardes en un petit
racó de la teva ànima,
va venir amb tu, sempre ha estat
amb tu, cerca-la, reviu-la
és la integritat, ets tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada