SERENOR

L’explanada ha deixat de moure’s pare,

ha deixat de trontollar. L’hivern

es sospitava espinós, complicat, erm,

abarrotat de baixes i altes boirines.

Ara, però, les nits seran fresques pare,

arribaran les gelades matinades,

i pel petit finestral de casa esguardaré

cap a l’horitzó. El fum de les xemeneies

em recordaran la bella costum pare,

del meu món petit, quan jo era

la nineta juganera dels teus ulls.

I malgrat el teu silenci pare,

sé que molt m’has estimat.