S'hi està bé aquí asseguda. Solet, butaques còmodes. Hauria de venir més sovint a aquest bar de…MERDA! Que no em vegi, que no em vegi…ai que ve cap aquí. Faré que recullo alguna cosa de terra... Que no em vegi, si us plau, si us plau, si us plau... Gràcies! Gràcies! Ha passat de llarg. De bona m’he lliura’t. Aquest nou mossèn del barri m’ha agafat per un devota feligresa. Quan l’únic que vaig fer aquell fatídic dia va ser entrar a l’església a buscar un full per recollir la caca d’en Nuc. Déu no em pot castigar perquè li mantinc la casa neta, oi mestre? ... Que podia fer si m’havia deixat les bosses recull-caques a casa. Jesús predicava que ens havíem d’ajudar, doncs el full parroquial em va ajudar, d’això se’n diu empatia, oi mestre? Sí, ja sé que podria haver buscat una altre cosa, però la portalada estava oberta i ho vaig agafar com una senyal. Perquè era un senyal, oi mestre? ...Ai, ara pillo! Clar que era un senyal, ara ho veig! Era un senyal-parany...”entra aquí a buscar un full per les caques del gos i jo et portaré un missatger perquè t’adreci”... ai mestre, mestre, mestre...teniu sentit de l’humor, eh!
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada