—Ahir vaig anar a
berenar al Glop, Pepa!
—Buf! Sempre està
atapeït de gent allà, Trini!
—Serà perquè ho fan
bo!
—O bé perquè han fet
un bon màrqueting, Trini!
—Escolta Pepa, sigui
com sigui, el cas es que vaig menjar una pasta boníssima.
—Al mig de tanta
gent?
—Hi havia lloc per a
tothom Pepa!
—Sí clar! Un al
costat de l’altre! Bufa! Quina angoixa que...
—Pepa! Si us plau!
Et volia parlar del que vaig menjar, no de si hi havia gent o no!
—Segur que portava
xocolata!
—Doncs no, portava
crema i unes fruites de...
—Sense xocolata?
—Ja
t’he dit que no Pepa. Crema, fruites i pinyons, era el que duia.
—Quina pinta devia fer! Però, amb un petit
bany de xocolata hagués estat millor no, Trini?
—No! A mi em va agradar moltíssim tal qual estava.
—Perquè no ho has provat amb una mica de
xocolata pel cim!
—Si hagués volgut alguna cosa amb xocolata,
ja ho hagués demanat, no et sembla Pepa?
—Ho suposo Trini. Però com que la xocolata...
—Per l'amor de Déu Pepa! Deixa la xocolata
d’una vegada!
—No em diguis que no t’hagués agradat amb un
polsim de xoc...
—PROU! Pepa, ahir vaig anar a berenar al
Glop, vaig menjar una cosa boníssima i no hi van posar xocolata. I saps perquè?
—...
—Perquè jo els hi vaig demanar aquella pasta
que no duia xocolata! T’ha quedat clar Pepa!
—Escolta Trini! Tampoc t’has d’exaltar! Jo
només volia que...
—Com tornis a dir la paraula xocolata Pepa,
et prometo...
—Assossega’t Trinitat! Només era un
comentari. No sabia que la xocolata t’atabalava!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada