dijous, 13 d’octubre del 2011

HAIKUS...tardor al meu poble.

Serra estrident
i serradures volant.
Plataners pelats.

Campanes sonant
ocells fugint esglaiats,
les dotze en punt.

Fulles cremades
al final de la rambla,
neteja a fons.

La fulla seca
reposa amigable
sobre el gripau. 

2 comentaris:

marta ha dit...

Sempre que m'arriba l'olor de fulles seques cremades o sento la fressa que fan quan les arrosseguen amb els peus em ve a la memòria la Rambla de Caldes,la tardor a la Rambla. I noto,de cop i volta, escalfor a dintre meu , sensació d'estar abrigada, però també sento la llunyania immensa d'aquells dies...Quantes coses,Mònica!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sí ens deixessin tornar a aquells dies encara que fos uns instants, crec que ens llançaríem a dins el fullam per absorbir-ne la olor i el tacte amb mans i nas d’infant. Ho portem a dins Marta, és ben nostre!